Discapacitat Intel·lectual

 

Per poder saber què és una discapacitat intel·lectual, primer hem de conèixer el concepte ‘’discapacitat’’. 

 

Coneixem com a discapacitat qualsevol alteració en la capacitat d’actuació d’una persona causada per una deficiència o trastorn, és a dir, una desviació respecte la mitjana de la població. Les deficiències o trastorns poden ser temporals o permanents i  poden causar la inutilitat d’una o varies capacitats. 

 

Actualment Associació Americana per a la Discapacitat Intel·lectual i les Discapacitats del Desenvolupament defineix el concepte de discapacitat intel·lectual de la següent manera: 

 

“La discapacitat intel·lectual es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en les capacitats adaptatives conceptuals, socials i d’adaptació pràctica. Aquesta discapacitat s’origina abans dels 18 anys.” 

 

Definició discalacitat intel·lectual: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental. 

La discapacitat intel·lectual no és una malaltia, solament és una diferència de la normalitat. La discapacitat intel·lectual greu sovint també va associada a una discapacitat física i motora

 

Causes

Per poder entendre la discapacitat intel·lectual, cal tenir-ne present les múltiples possibles causes tant biològiques com socials i educatives: 

 

• Prenatal: 

Biomèdic: alteracions cromosòmiques, alteracions metabòliques, infeccions transplacentàries (per exemple: herpes, sida), exposició a toxines (per exemple: alcohol, plom...), malnutrició de la mare. 

Socioeducatives: La pobresa, la malnutrició materna, la violència domèstica, manca de cura prenatal, ús de drogues pels pares, la immaduresa parental, pares amb discapacitat sense suports i amb manca d’oportunitats educatives. Tots aquests factors poden tenir conseqüències negatives, directes o indirectes, per el desenvolupament fatal. 

 

• Perinatal: 

Biomèdic: el nadó pot patir danys cerebrals, hipòxia, alteracions neonatals. 

Socioeducatives: La carència d’accés a cures en el naixement (part) pot desencadenar tota mena de dificultats, tan biomèdiques com per al vincle mare–nadó. El rebuig parental de cura del fill i l’abandonament den nen. La manca de derivació cap a serveis d’intervenció després de l’altra mèdica, tot i haver-se’n detectat la necessitat.  

 

• Post natal: 

Biomèdic: un dany cerebral traumàtic, una malnutrició, possibles trastorns degeneratius i toxines com les drogues, la contaminació del aire i de l’aigua, entre altres. 

Socioeducatives: La pobresa familiar, la malaltia crònica, la manca de recursos personals, materials i culturals dels pares comporta la manca d’estimulació adequada. L’abús i abandonament infantil, la violència domèstica, conductes de nens difícils que no són ateses adequadament. Altres factors poden ser:  El retard en el diagnòstic, intervenció primerenca inadequada, serves d’educació especial inadequats, suport familiar inadequat.