Visitem l'escola Mare de Déu del Mont
Hem demanat hora per visitar l'Escola Mare de Déu del Mont. Resulta que la setmana del 27 d'Abril ha l'escola s'ha realitzat la setmana cultural, on s'han realitzat diferents escurcions. Per aquest motiu no hem pogut visitar l'escola abans i hem concretat hora per el dimarts 5 d'Maig.
Visitarem l'escola i les seves instalacions. Parlarem amb el director i alguns treballadors.
Al no poder visitar l'escola abans de l'entrega del treball escrit el que vam fer va ser parlar amb una educadora social que treballa a l'escola. Vam fer una entrevista a l'Isabel Valera. Ella ens va explicar tot el que necessitavem saber sobre l'escola per completar el treball i més endevant ja visiteriem les instalacions.
L'isabel ens va explicar el que serien els origens de l'escola i també ens va explicar l'equip que i treballa, com són les aules, com són els corriculums...
5 de Maig
Ara us deixem amb la informació extreta de l'entrevista amb l'Isabel i la visita a l'escola. La visita ens ha ajudat molt per entendre millor i ajudar-nos a explicar com es treballa a l'escola. Donem les gràcies a la Isabel per atendrens i respondrens totes les preguntes i a l'escola Mare de Déu del Mont per ensenyar-nos les instalacions. I sobretot les gràcies al director Joan Roquer per trobar un forat a l'ajenda i explicar-nos el foncionament de l'escola.
INFORMACIÓ:
L’Escola Pública d’Educació Especial “Mare de Déu del Mont”, està situada a la urbanització “Les Forques” del municipi de Vilafant. Els alumnes que assisteixen al centre provenen de tota la comarca de l’Alt Empordà i tenen un servei de transport escolar adaptat, on es troben autobusos, taxis i vehicles sanitaris; aquests transports, igual que els utilitzen les escoles i instituts, els proporciona el Departament d’Ensenyament. Molts o gairebé tots els alumnes que van a aquesta escola són derivats i, igual que qualsevol alumne ha de fer amb qualsevol escola, s’ha de fer una preinscripció. A la CEE Mare de Déu del Mont no solament hi arriben nens de 3 anys sinó que arriben nens de diferents edats.
També es contempla la possibilitat que alumnes escolaritzats en altres centres ordinaris i que presenten certes deficiències, tinguin una educació compartida, és a dir, que aquests alumnes passin uns dies en els seus determinats centres però que dos o tres dies a la setmana vagin a la CEE Mare de Déu del Mont.
A l’escola s’atenen alumnes amb necessitats Educatives Especials de caràcter psíquic amb un gran ventall de nivells i patologies o poden ser, també, retards psicomotrius i retards d’aprenentatge, la majoria d’aquests, lligats a una deficiència social.
El centre és públic, el personal depèn de la Generalitat de Catalunya, concretament del Departament d’Ensenyament. Per atendre les necessitats de l’alumnat treballen a l’escola 17 professors/es especialitzats en educació especial que atenen les tutories, 3 logopedes, un/a professor/a de religió, 2 fisioterapeutes, un/ professor/a d’educació física, 12 educadors/res socials i un auxiliar d’educació especial.
No vam poder visitar l’escola ja que no tenien disponibilitat horària. Però tot i això vam parlar amb el director per tal de poder visitar l’escola més endavant. Tot i no poder visitarla el que sí que vam fer va ser parlar amb una educadora social que hi treballa des de fa 9 anys, la Isabel Valera. Ella ens va explicar tot el que necessitàvem saber, els orígens de l’escola, la feina que si fa, les diferents aules, com si treballa…
“Per treballar a una escola especial es necessita curiositat, inquietuds, molta il·lusió i sobretot moltes ganes d’aprendre”
Orígens de l’escola
Totes les escoles d’educació especial nèixen entre els anys 70 i 80. Anteriorment l’escola era obligatòria dels 4 als 14 anys, però no era obligatòria per els nens que patien una discapacitat intel·lectual. Els nens amb discapacitat intel·lectual que volien ser escolaritzats havien d’anar a escoles privades i pagar una gran quantitat de diners. Per aquest motiu en els anys 80 s’associen molts pares de nens amb discapacitat intel·lectual de l’Alt Empordà. Aquesta associació de pares contractaven professors/res, i els pares juntament amb els/les professors/res es feien càrrec dels nens amb discapacitat organitzant-los un espai amb activitats. Una d’aquestes primeres professores era la Mercè que es va jubilar l’any passat.
Aquests pares reclamaven el dret de que els nens amb discapacitat intel·lectual poguessin tenir una educació. La primera escola de l’Alt Empordà que va fer, el que podríem anomenar, una escolarització externa va ser l’escola Sant Pau de Figueres. Aquesta, com que no podien tenir els alumnes amb discapacitat intel·lectual en la seva escola o centre, el que feia era proporcionar mestres o ajudes a l’organització de pares. Permetent, d’aquesta manera, que aquells nens amb discapacitat poguessin aprendre. Això va ser l’embrió de l’escola, a mesura que van passar els anys aquesta organització de pares va acabar convertint-se en una escola d’educació especial.
Sobre l’escola
El director de l’escola, actualment, és en Josep Roquer Padrosa.
A l’escola hi pot haver alumnes de fins i tot 21 anys. L’escola consta d’educació infantil, educació primària i secundaria. Amb patis adaptats a cada cicle.
És una unitat que consta de professors, logopedes, fisioterapeutes i educadors socials, i està supervisat per l’EAP. Un cop per setmana va a assessorar l’escola una persona del CESMIJ.
El primer que es fa en aquesta escola és mentalitzar i acollir a la família que normalment són els que resulten estar més espantats ja que els alumnes un cop passen dos dies a l’escola ja s’adapten i inclús els hi agrada. Com a mínim es fa una reunió col·lectiva per curs. Es fan reunions individualitzades dels pares amb els tutors dels alumnes, i en aquestes reunions no es permet l’assistència dels alumnes.
Tots els alumnes de l’escola tenen servei de transport (autobusos, microbusos, taxis i inclòs vehicles sanitaris).
En aquesta escola també s’ensenya matemàtiques o llengua, la única diferència que hi ha amb les altres escoles és que s’adapta el currículum a la necessitat de cada alumne. És a dir, s’individualitza. Cada alumne té les seves assignatures i els seus tractaments adaptats a ell. A aquesta escola les edats són indiferents, el què importa és el nivell que pot assolir cada alumne. Els alumnes que estan molt afectats tenen totes les aules, cadires, i currículums adaptats; però resulta difícil treballar amb ells en les aules.
Els professors i educadors reben un aprenentatge constant ja que els tractaments o maneres de tractar amb nens amb discapacitat evoluciona molt ràpidament.
En el centre consta de diferents aules: l’aula d’informàtica, un gimnàs, una aula de racons (en aquesta aula s’aprofita per treballar diferents temes amb grup reduït), aula del son (aula on els més petits fan la migdiada després de dinar), aules de logopèdia (el centre consta de 3 aules de logopèdia on s’atenen els alumnes individualment per treballar el procés de comunicació),aula fosca (serveix per l’estimulació dels sentits), aula Snoezelen (aula d’estimulació multisensorial, aquesta aula consta de una piscina de boles, columna de bombolles, prestatge cascada, etc.) i l’aula de grups flexibles.
Els mestres que treballen a la Mare de Déu del Mont són mestres formats específicament com a mestres especialitzats amb educació especial. Els mestres de l’escola a més a més de tenir aules adaptades creen material per realitzar les activitats. També ens va explicar que a l’escola es treballava molt experimentant i, per tant, si estudien la xocolata els alumnes juguen amb xocolata desfeta, amb xocolata blanca, és a dir, treballaven i experimenten amb xocolata.
A més a més de les hores d’horari lectiu també hi ha l’hora de pati i l’hora de menjador. L’hora de menjador també es atesa per tots els professors i educadors socials i ho consideren una hora molt bona per obtenir moments de la vida quotidiana que serveixen molt per aprendre.
En aquesta escola consideren molt important celebrar les festes com el Nadal, la Castanyada, Sant Jordi i tot tipus de festes populars. També consideren molt important fer diferents esdeveniments com obres de teatre o fins i tot partits de futbol amb l’institut de Vilafant, que tenen pràcticament el costat.
“El millor aprenentatge no es saber treure deus, aprendre a multiplicar i tenir un gran rendiment acadèmic; sinó que el millor aprenentatge és el de viure, sentir, emocionar-se i aprendre.”
